Fa un parell d’anys, Oh my God Charlie Darwin es va convertir en una petita ambrosia del country-folk, un disc que va irrompre de puntetes entre l’embull de nous grups d’americana i encara es va fer més gran gràcies al boca-orella, aixecat per la seva bellesa estàtica . Pel següent pas hauríem imaginat un impuls més expansiu, però Smart Flesh opta just pel contrari, l’abstracció. Gravat en una vella fàbrica abandonada de pasta italiana, Inclou 11 joies que són una oda a la reverberació i al silenci, una absorbent apologia del "menys és més". El disc requereix una complicitat irrenunciable per part de l’oient i abandonar durant tres quarts d’hora de tot el que porti entre mans. Només així emergeix la bellesa solemne Apothecary love o Love and altar, temes que semblen venir del Neil Young més acústic i que, en conseqüència, fa pensar que pot resistir eltemps i les modes.